Memòries Emergents 2012: Per què el joc?

Diuen que la bona salut d’un barri es reconeix en bona mida per la quantitat de nens i nenes que hi han cada dia jugant al seus carrers. I no només nens i nenes, també joves i adults, és clar. Qui no ha sentit mai la necessitat de tornar a casa només quan és imprescindible alimentar-se o dormir? Jugant, les hores s’allarguen i una tarda sembla un dia sencer. El joc permet créixer a un “lloc”, vivint el lloc. Aquest temps d’oci serveix per ordenar el dia a dia del treball i l’escola a cops d’imaginació i creativitat. I quan aquest es manifesta al carrer, el seu efecte és doble, ja que a més de gaudir d’una estona sense obligacions, ajuda a crear relacions i xarxa entre els veïns, fent un ús actiu del carrer, apropiant-se d’ell i guanyant-li la partida al trànsit i a aquells que només volen fer negoci amb el barri i no en el barri.

Resulta interessant preguntar-se algunes coses que ens poden fer entendre millor on estem i com hem arribat fins aquí, com per exemple quin ús es feia i es fa dels carrers del barri, a què s’hi jugava abans i a què s’hi juga ara, o si Sant Fèlix avui en dia té una fisonomia que permet jugar al carrer. A on i a què es juga?  No pocs veïns i veïnes recorden els anys del futbol als carrers de sorra o de pedra, les partides de ping-pong a dins l’esglèsia, el bèlit, la xancla al mig de la plaça… Les curses de carretons baixant heroicament des de qualsevol pendent, les partides a cartes als bars i als portals, o els partits de bàsquet i futbol per Festes.

Com molts ja sabreu, Memòries Emergents a Sant Fèlix és un procés col·laboratiu entre veïns -els veïns de tota la vida, els ex-veïns i  els nous veïns- per tal de recuperar la memòria de la vida quotidiana al barri. El barri actual és molt diferent de com era abans, i una bona part dels seus veïns, dels seus comerços i dels seus edificis ja no hi són. Tot i així queda la memòria -la més antiga i la més recent-, i amb ella tota la realitat d’un barri popular i populós ple de vida al carrer. I mentre hi hagi memòria hi haurà vida.

Enguany us proposem centrar-nos en un aspecte molt més concret i definidor de les pràctiques arrelades a la història del barri: el joc. Per les característiques urbanes, demogràfiques i socials que tenia el barri, el joc va ser una expressió cultural a través de la qual petits, joves i grans, posaren de manifest tot tipus de lligams socials, normes, codis, imaginacions i creacions entorn el carrer.

//

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s